Marxo per no tornar,
torno per poder-te estimar.
Lentament m'allunyo de tu,
i ara ja no hi ha ningú.
París el meu amat,
sempre seràs el meu estimat.
En la nit, al meu pensament.
En l'últim judici, en l'últim moment.
Buscaré l'excusa,
per tornar-te a trobar.
Tornar a la meva musa,
per fer-me escrivà.
L.Linkon
Gràcies al que has escrit he recordat el viatje que vam fer a Paris... preciós i perfecte... llàstima que acabés tant aviat!
ResponderEliminarSegueix així Lobo, això és lo teu :)
ahahaha el viatje a Paris.. ahaha mare mevaaaaaa XDDD tot lo que va passar ahahahahha encara hi penso i em parteixo el cul XDDDDDDDD
ResponderEliminarbé bé marta segueix així :D escriu-me algo i quan siguis famosa ho venc XDD aahha :$
no enserio, que molen molt (Y) en sas :D
Me gusta lo que escribes y como lo escribes, tu crees en ello y eso es lo mas importante (para mi en un escritor) sabes plasmar las cosas :)!
ResponderEliminarei Loba!!
ResponderEliminarpots participar en castellà si vols a la proposta...
lo important és participar!!!!
segueix així!!!
m'encanta la priera estrofa :) l'únic que no entenc perquè hi poses París èl mig
ResponderEliminar