Tu Paris...

T'estimo ciutat adorada
m'has deixat enamorada.
Em busco al teu melic,
perdo el sentit i ric.
Abraçada al teu pit,
em sento la teva filla,
la teva "almira".
tu ets el meu braçol,
el que em dona consol.
La meva por de morir,
les meves ganes de seguir.
Tu, París,
de nit il·luminada,
durant el dia estimada.
Ciutat de francesos,
dels rics i
ciutat de bohemis.
Ciutat de mil·lennis,
ciutat d'escriptors
també de pintors.
Mare d'amors immortals
i passions terminals.
Orgull d'una gent,
enveja d'un continent.
Qualsevol racó es bo per escriure,
qualsevol, escric i em fa riure.

Em proclamo amant,
de poesia trobadora,
de tu,
ciutat encisadora.

Falten hores hores per partir,
i el meu cor no para de patir.
Tan de bo no hem trobessin,
no esperesin i marxessin.

De dia,
perdo el sentit
i el trobo en la nit.
La teva llum me'l fa trobar,
sense haver-te'l de robar.

L.Linkon