sábado, 31 de julio de 2010

Dins Paris

Tremolo Paris meu,
tremolo al ser dins teu.
El sagrat cor sagnant,
amb "Montmatre" al seu davant.
Lo savi pensador
busca l'oblid
de la teva olor.
La majestuosa "Eiffiel",
s'aixeca sense recel.
Sento trobar-te amor,
torno a sentir el meu cor.
Intento cantar-te,
intento rimar,
busco sentir,
el teu bategar.

L.Linkon

2 comentarios:

  1. Trobes gran expressió tant en castellà com en català... Però he de dir que la màxima expressió la trobes en el català. També crec que els autors que has llegit en cadascun dels idiomes t'han influït molt a l'hora d'escriure-hi en un idioma o en un altre. Però he de dir-te que la senzillesa i l'afecte que es troben en el fons de cadascun dels poemes en català em fan decantar per ells. Fas que encara sigui una llengua més bella.

    ResponderEliminar
  2. He de dir que llegeixo més en castella, però la passió en el poema es deu també a tot el que significa Paris per mi, hem va marcar moltissim aquesta ciutat.
    Una vegada a un amor meu li vaig dir:
    "Si parlo en català, si penso en català, si m'inspiro en català i si t'estimo en català, perque tinc que finalitzar el nostre amor amb un "Tequiero" si hi ha més sentimentn en un "T'estimo"

    ResponderEliminar