Sota un pont,
cansada, presa de la son.
Sota els teus edificis,
sota els desigs de beneficis.
Busca un consol
o potser un raig de sol,
per veure el teu somriure,
per poder tornar a viure.
Plou, i tu segueixes,
fa sol, i tu no et canses,
no pateixes.
Et busco en la nit,
per trobar-me al teu pit.
Al meu cap sento frisor,
i al meu cor coïsor.
Pena d'un dia tornar,
i no tornar-te a trobar.
Pena per no ser el teu únic amant.
Ciutat de nit,
ciutat de llum,
ciutat d'amor,
ciutat de fum.
L.Linkon
cansada, presa de la son.
Sota els teus edificis,
sota els desigs de beneficis.
Busca un consol
o potser un raig de sol,
per veure el teu somriure,
per poder tornar a viure.
Plou, i tu segueixes,
fa sol, i tu no et canses,
no pateixes.
Et busco en la nit,
per trobar-me al teu pit.
Al meu cap sento frisor,
i al meu cor coïsor.
Pena d'un dia tornar,
i no tornar-te a trobar.
Pena per no ser el teu únic amant.
Ciutat de nit,
ciutat de llum,
ciutat d'amor,
ciutat de fum.
L.Linkon
Sota un pon... aixo crec que em sona molt...
ResponderEliminarEt vas enamorar veritat? Sabia que Paris no et deixaria indiferent, o sabia. Tots els bohemis com tu o jo, ens em enamorat d'aquesta ciutat i sobretot de Monmatre, ja vec que n'has parlat en un poema.
Percert has pensat en publicar-ho de veritat? Una col·lecció de poemes. Pensa-ho, seria extraordinari!
Cuidet fera!
PD: Ja saps qui soc veritat? No? Jajajajaja Ja t'ho dire... anire passant pel blog a enamoram de les teves lletres!