Fins sempre més I

Llàgrimes
al partir,
les rimes
d'aquests matí.
Lo teu poeta ha de marxar,
algú millor ha d'arribar.
Però lo que sento per tu
no ho canviarà ningú.
Al arribar a casa seré estranger,
per sentir-te meva,
sense cap espera.
Per què m'inspires?
Per què em surten les rimes?

Per sentir-te al meu costat,
no vull estar desesperat.
i sent la meva excusa
va ser la meva musa.

L.Linkon