L'estranya, em diuen,
i amb el dit senyalen.
Amb lo seu posat bonic,
no saben lo que es un amic.
Jo que amb el cor parlo,
i amb raó i força ho canto.
Tantes amistats tenen ells,
"que falten mans" diuen aquells.
I jo com xalo i ric,
al veure este circ.
L'estranya, em diuen,
i amb el dit senyalen.
On no hi ha substancia,
no té cap gràcia.
Sense estrofa, sense ritme,
i d'això en diuen un himne!
Jo tinc palmes, passos,
bon color i grans versos.
L'estranya, em diuen,
i amb el dit senyalen.
Em diuen antiquada,
que a ningú agrada.
I jo tinc un poble, un gran riu,
un guitarró que em fa de niu.
La Jota, em diuen,
i amb el dit senyalen.
L.Linkon.
