sábado, 15 de enero de 2011

L'estranya

L'estranya, em diuen,
i amb el dit senyalen.

Amb lo seu posat bonic,
no saben lo que es un amic.
Jo que amb el cor parlo,
i amb raó i força ho canto.
Tantes amistats tenen ells,
"que falten mans" diuen aquells.
I jo com xalo i ric,
al veure este circ.

L'estranya, em diuen,
i amb el dit senyalen.

On no hi ha substancia,
no té cap gràcia.
Sense estrofa, sense ritme,
i d'això en diuen un himne!
Jo tinc palmes, passos,
bon color i grans versos.

L'estranya, em diuen,
i amb el dit senyalen.

Em diuen antiquada,
que a ningú agrada.
I jo tinc un poble, un gran riu,
un guitarró que em fa de niu.

La Jota, em diuen,
i amb el dit senyalen.

L.Linkon.

1 comentario: