viernes, 27 de agosto de 2010

La crisi de los diecisiete

Me cae el corazón
y sin alguna razón,
mis viejos recuerdos
aparecen enteros.
Ya no tengo voz para cantar,
mis piernas fallecen al saltar.
Mis diecisiete años pesan
mas que las sonrisas,
y con vivencias queman.
Me estoy haciendo mayor,
ya me tratan de hermano prior.
Tendría que sentar la cabeza,
y saber con mucha certeza,
Donde el mañana me podrá llevar.

L.Linkon

2 comentarios:

  1. martaaaaaa, XDD aquet poema s'hauria de fer amb 50 anys.. no 17 XDD que tens la vida per davant XD :)
    ahahha sisi, la depressió dels 17 tens ahaha, no siguis tonta :(

    ResponderEliminar
  2. No dona, no! D'ací uns anys si de cas, ara ets molt joveneta. Temps de patir en tindràs, com tots.

    Ànims wapa!

    ResponderEliminar