Aquesta tardor

Des d'aquest finestró,
el sol surt
i em dona calor.

El campanar no fa curt,
canta les mitges i les hores
i es senten de ben lluny.

Els gats ben junts
s'arreceren al marge.
La tardor avança,
l'hivern ja arriba
i el fred espanta.

La Mola captiva
els meus ulls enamorats,
una fulla passiva
en uns arbres despullats.

El gat vell
de la teulada,
em recorda al teu cabell,
aquella poesia cantada,
la teva pell de plata
i aquella dita que explicava
que a tu i a mi res ens espanta.