martes, 6 de diciembre de 2011

C, M, Y, Love

Color de luna
color de estrella
color de cuna
de niña bella.

Color de tus labios
color de canciones
color de años
color de emociones.

Color de este, mi verso
que siento muy dentro.
como el de tu beso
color de lo cierto.

Color del sabor,
color del amor.

L.Linkon

lunes, 5 de diciembre de 2011

Gràcies per l'amor


Nits en vela passaré,
el teu nom escriuré.

Gràcies per la fidelitat,
que sense ànims de lucre,
cada dia m'has regalat.

Gràcies pels teus petons,
que sense adonar-nos-en
es converteixen en cançons.

Gràcies per les abraçades,
que fan que les penes
estigui més cansades...

Gràcies per saber-me enamorar
per aprendre a dir t'estimo
sense tant sols poder parlar.

Nits en vela passaré,
el teu nom escriuré.

T'estimo Oriol!

L.Linkon

viernes, 19 de agosto de 2011

Avui m'has dit adéu, adéu m'has dit avui.

Adéu m'has dit avui,
no vull tornar-te a veure
i en tu deixo de creure.

Et tremolava la mirada
i la veu mig trencada
el nostre fi anunciava,
el meu cor trencava.

Llàgrimes en la lluita
i petons a corre cuita.
"T'estim-os" sense sentit,
poc sentit que m'ha ferit.
"No marxis!" jo cridava,
"tornarà" jo pensava.

Adéu m'has dit avui
no vull tornar-te a veure
i en tu deixo de creure.

L.Linkon

lunes, 8 de agosto de 2011

El organillo

Notas de organillo
bajo árbol sombrío,
un chotis madrileño,
en un amor eterno.

Dos jóvenes de verbena
en una danza eterna.
Chulapos trajes,
castizos encajes.

Para San Isidro
un organillo.
Mientras mi amor te confesaba,
un viejo organillero tocaba.

L.Linkon

jueves, 4 de agosto de 2011

El tiempo y mi vida

Delante de un relojero
del tiempo un maestro.
Que largas horas pesa,
el tiempo expresa.
Que la muerte acecha,
y de la vida te echa.
La vida lleva años
cual fueran ermitaños.
En sus montañas,
recordando hazañas.
Que nunca volverán,
y los de ahora acabarán.

Feliz cumpleaños, te dicen,
los brazos de tu muerte te reciben.
Y que cumplas muchos más,
Verdugos de aguarrás.

L.Linkon

sábado, 5 de marzo de 2011

Avui

Ara que tot es de color,
ara que tinc la teva olor.
Avui que el cel es blau,
que hauria de sortir del cau.
Avui que hauria d'escriure,
a la felicitat i riure.
Avui que el meu vers,
és com el teu bes.

Avui, tristament oblidada,
em sento morta i cansada.
Avui, aquesta jove poetessa,
es troba perduda, dispersa.
Amb res que pogués recordar,
sense un cos nu per acariciar.

L. Linkon

sábado, 15 de enero de 2011

L'estranya

L'estranya, em diuen,
i amb el dit senyalen.

Amb lo seu posat bonic,
no saben lo que es un amic.
Jo que amb el cor parlo,
i amb raó i força ho canto.
Tantes amistats tenen ells,
"que falten mans" diuen aquells.
I jo com xalo i ric,
al veure este circ.

L'estranya, em diuen,
i amb el dit senyalen.

On no hi ha substancia,
no té cap gràcia.
Sense estrofa, sense ritme,
i d'això en diuen un himne!
Jo tinc palmes, passos,
bon color i grans versos.

L'estranya, em diuen,
i amb el dit senyalen.

Em diuen antiquada,
que a ningú agrada.
I jo tinc un poble, un gran riu,
un guitarró que em fa de niu.

La Jota, em diuen,
i amb el dit senyalen.

L.Linkon.